CURSA MUNTANYA ÚLTIM MAQUI

Por, respecte... i a la vegada, entusiasme i il.lusió.
M'atrau moltíssim la muntanya, però no la conec prou i menys en cursa.

Després de setmanes incrementant els entrenaments de muntanya sobretot amb Moles, arriba el dia en que apareixen tots els dubtes.

Molts companys m'han advertit que s'ha de canviar el xip... que no té res a veure amb l'asfalt. I quanta raó!!!

L'asfalt t'aporta unes coses i la muntanya moltes d'altres, entre elles els grans paissatges.

A les 7.20h he quedat amb el Toni (un crack de la muntanya). Anem plegats amb el cotxe cap a Olvan on tindrà lloc la cursa de muntanya Últim Maqui.

20km per corriols, pista, prats i amb un desnivell acumulat de 2.000m repartits sobretot en dues pujades descomunals.

Arribem amb molts de temps. Agafem els dorsals, i primera sorpresa: l'organització ha montat barra lliure per a tots els participants. Això comença molt bé!!
Agafem unes quantes pastes de xocolata, cafè...

Van arribant els corredors, tots amb aspecte de molt Pro's i això em va acollonint. Li comento al Toni i em diu que em relaxi, que cadascú ha de fer la seva cursa i que a vegades la gent en muntanya enganya.

Ens canviem de roba. Ens vestim d'Arec i fem la foto de record.

Anem a la linia de sortida. Jo estic ben nerviós. Necessito que comenci la cursa per a començar a córrer. Ens desitgem sort uns als altres.

L'ambient és una autèntica passada.

Comença l'Últim Maqui!!!
Agafem pista i ja d'inici amb una pujada de 2 km's.
Tram per a recuperar forces un parell de km's més tot passant pel costat de cavalls. Fantàstic!

La gent ens va passant i el Toni em diu que em reservi.
És llarg i les pujades que vindran seran dures i ... SÍ!!!! Arribem a la primera pujada i QUINA PUJADA!
La gent puja com pot. Mans als quadriceps i cap amunt!

El Toni es va allunyant i jo intento trobar un "ritme" constant per anar pujant, però bufff això costara!!! Agafo aire i som-hi!

Zona planera d'uns quants metres per a recuperar una mica i primer tram de baixada molt tècnica per corriols.

Esàa molt humit i tot patina moltissim, així que m'ho agafo en calma. No vull caure i fer-me mal.

Creuem per rius plens d'aigua, esquivem tancats electrics i és que el paissatge està ple de vaques.

Comença la segona pujada. Aquesta a diferència de la primera, és per corriols, amb la qual cosa dificulta més avançar. Les meves  forces van minvant i el cansament comença a ser notable. Ja queda poc perquè arribi la baixada. 
Tram de puja-baixa i finalment comença la baixada per pista que ens portarà a la línia d'arribada.

Quina sorpresa. Al mitg i ocupant tot el camí, hi ha uns espectadors de luxe: 4 o 5 vaques acompanyades d'un bou amb una mirada que em sembla que recordaré bastantes nits...

Em tiba tot... Em fan mal els quadriceps, bessons, tendons... només queden un parell de km's així que intento augmentar una mica el ritme.

Per darrere sento algú que em xiula: és el Toni.
Li pregunto: Tiu, però que fas a aquí???  Em diu que ell i un grupet de corredors s'han perdut i que han fet gairebe un km de regal.

Encarem els ultims metres plegats.  Ja veiem la meta.
Passem per davant la recollida de dorsals, baixem unes escales i ja som a l'arc d'arribada.

Tot i haver patit, estic contentíssim de com ha anat. Ara ja puc dir que sóc "Un Maqui".

I el millor de tot, a l'arribada: un super entrepà de botifarra!

Cursa Muntanya Últim Maqui (25/11/2012)
Distància: 20km (2000m +-)
Temps: 02'02'12"
Posició: 53º