Faig "madrugón" juntament amb els meus pares i sortim de casa a les 5.00 AM per arribar a Setcases a les 7.00 AM i així recollir en calma el dorsal, la bossa del corredor i preparar totes les coses.
Em trobo amb el Marc Medran, la Núria Forcada, el Carlos Salmeron... fem fotografia i ens situem a la zona de control.
Tinc moltes ganes de començar a córrer però comencen a venir les pors... seré capaç d'aconseguir-ho? la ungla del peu aguantarà? tindré rampes? faré curt de líquid? ...?
L'ambient és bestial i la veritat és que la organització de la cursa és espectacular!!!
Començo a trotar ja que hi ha l'efecte "embut" degut al gran nombre de participants i la poca amplada dels carrers del poble.
Xino xano vaig amb el Marc fins a començar a pujar per una pista d'uns 2km no gaire ample i que més tard es convertirà en camp a través per tal de coronar el Puig de Pasturia.
En 4 km's ja portem 1.000 m de D+ ... uffff que patiré!!!!
Enlenteixo el ritme i intento regular ja que això és molt llarg i tot just acaba de començar.
Paisatges increibles dificils de definir amb només paraules...
Ens creuem amb vaques, cavalls... quin luxe!!! Trec la GoPro per tal d'enregistrar tant en vídeo com en foto diferents moments de la cursa.
La pujada continua i el vent cada vegada és més pronunciat la qual cosa fa endurir encara més el recorregut de la cursa.
Faig el cim de les Borregues (2691m) juntament amb la Núria que m'ha atrapat i anem plegats uns quants km's (que forta està!!!).
Comença una baixada molt tècnica que ens porta al primer avituallament situat al refugi d'Ulldeter tot passant pel Coll de la Marrana.
Ja soc al km 12 de cursa. Bec aigua, menjo una mica i omplo les reserves de líquid de la motxilla.
La ungla sembla que aguanta, però les plantes dels peus em cremen, per no parlar del mal de cames que cada vegada és més pronunciat.
Ningú deia que això sigués fàcil, així que em venen al cap tots els entrenaments a Montserrat, La Mola, Niu de l'Àliga, Núria... sobretot que he compartit amb el Toni...i això em fa enfortir la ment durant els moments de bajón.
Travessem rius una vegada i una altra. Quina passada!!! I la pujada... continua!
Coll de la Geganta i crestejant arribo al Pic de la Dona tot gaudint d'unes vistes realment increibles!!!!
Els ànims per part de l'organització a l'apropar-se a un control o creuament són bestials i més que ben rebuts per tots els que estem corrent.
Baixada d'uns 700m de D- fins a arribar a Vallter 2000 tot passant pel Coll de Mantet i on hem trobo amb els meus pares que m'animen i amb un avituallament de luxe. Beguda, xuxes, truita de patates, pa ....
Intento no parar massa ja que les cames flaquegen cada vegada més.
Fem 1 km d'asfalt per tal d'enllaçar amb corriols boscosos que ens portaràn al Pla dels Esquixats tot travessant rius, esquivant troncs i contemplant un paissatge diferent al que ens hem trobat a l'alta muntanya però que és maquíssim també!
Últim avituallament al km 26. Bec una mica, i encaro la recta final de la Trail d'Ulldeter aconseguint acabar els últims 2 km's (asfalt) per sota de 4min/km i entrant a meta amb 5h30min. El temps que he necessitat per completar els 30km's i 2500m D+.
Recorregut increible, paissatge increible, gent increible, organització increible.
En fi... cursa 100% recomanable i que repetiré seguríssim!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario