MARATÓ DE BARCELONA

Setmana prèvia a la marató amb molèsties de nou a la cama per culpa de la tendinitis. Molta bondat i precaució els últims dies posant-me gel a totes hores i pomada anti-imflamatoria per a intentar rebaixar el mal i optar a fer la marató.

Diumenge 6 de març. El dia començava d'una forma esplèndida. Cel ben clar, temperatura molt bona i ànims i motivació al màxim per a recorrer els 42km i 195m.
Molts estiraments i calentament molt molt suau. Les sensacions de moment eren favorables.

A les 8.30h tret de sortida a la 33ª Marató de Barcelona des de l'Avinguda Maria Cristina. Indescriptible!!!

Primers passos amb l'intenció d'anar a 4.30min/km durant la marató si la cama ho permet. Els dos primers km's molt animat perquè no noto cap molèstia de cap tipus i és un ritme hiper còmode.

A partir però del km 2 començo ja a notar els primers símptomes que la cama farà de les seves i no em deixarà córrer com voldria. A mesura que m'acosto a la zona del Camp Nou, les molèsties van cap a més i en el transcurs dels km's el mal s'intensifica fins a tal punt de desitjar trobar-me amb l'assistència familiar que tindria al pas per Plaça Espanya (km11 aprox) per ruixar-me amb Reflex i intentar calmar el mal.
Tenia molt clar que després de tot l'esforç i sacrifici amb els entrenos, habia d'acabar la marató com fós.

Van passant els km's, a la zona de Passeig de Gracia em trobo amb en Jordi Garreta i anem plegats un km o dos, però jo ja veig que no puc seguir el ritme desitjat per culpa de la cama. Fins al moment estava tot i el mal aconseguint rodar a 4.30 però cada cop es feia més complicat degut al dolor.

Pas per la mitja amb 1h36 i veient negre sincerament acabar la marató... però ja estava a la meitat del patiment! Valia la pena seguir lluitant per aconseguir-ho! Ruixada de nou de Reflex.

Del 21 al 30 se'm fa moooolt llarg pero gràcies al caliu i ànims de la gent animant de forma esplèndida aconsegueixo córrer i córrer, a més, sabia que abiat tornaria a tenir assistència per posar-me de nou Reflex.

Al km 32, ja definitivament amb el ritme enlentit, m'espera en Pep que gràcies a ell aconsegueixo afrontar la part final i més dura de la Marató.
En tot moment m'aconsella, em dona aigua i m'anima a seguir lluitant per tal d'assolir l'objectiu d'acabar-la com sigui.

Últims km's molts durs però cada vegada queda menys i menys per a la recompença final!

Passada per Arc de Triomf amb un ambient inmillorable, aixi com el Portal de l'Àngel, Rambles...

Per fi ja veig l'Avinguda Maria Cristina de fons i ja puc palpar el premi final a tant d'esforç, de sacrifici, de lluita constant.

L'eufòria, l'entusiasme, l'alegria i l'emoció s'apoderen de mi. Ho he aconseguit!!!
Primera marató al sac amb 3h27'11" amb molt de patiment però amb una satisfacció enorme!!!

Gràcies a tots/es els que m'heu ajudat a poder fer la marató (companys d'entrenaments Egara-Mossenaires: Pep, Alex, Agustin, Dani, Garreta i un llarguiiiiissim etc. Gràcies a la Rocio i a tota la familia i amics pel suport constant amb ànims i més ànims dia rera dia. Gràcies al públic per animar i animar. I gràcies al meu pare per ser el responsable que m'estimi tant el correr i per entrenar-me tant bé durant tant temps al igual que en Jaume Leiva: Els millors entrenadors que hi ha!!!).

Enhorabona als 15.000 corredors que ahir vau suar i suar per fer la Marató de Barcelona.